Les patologies derivades del sedentarisme i els mals hàbits nutricionals, com l'obesitat, van en augment. En la infància, l'obesitat pot causar malalties com a hipertensió arterial o la diabetis de tipus II que, al seu torn, són factors de risc de malalties cardiovasculars. Per a evitar-ho el nen ha de fer esport, que l'ajudarà, a aconseguir un desenvolupament equilibrat.
Beneficis de la pràctica esportiva
- Col·labora en el manteniment del pes ideal i prevé l'obesitat.
- Baixa les xifres la tensió arterial.
- Prevé les elevacions de la glucosa i redueix les necessitats d'insulina en els diabètics.
- Eleva el nivell de colesterol bo (HDL) i disminueix els triglicèrids.
- Millora l'agilitat, potència els reflexos, augmenta la velocitat i reforça la resistència.
- Disminueix el risc de patir osteoporosi.
- En incrementar els glòbuls blancs en circulació, defensa a l'organisme del desenvolupament de cèl·lules canceroses i d'infeccions causades per virus, bacteris i paràsits.
- Redueix l'ansietat i la depressió, i augmenta l'autoestima.
- Pot afavorir que els nens i adolescents no s'iniciïn en el tabaquisme.
- Ensenya a acceptar les regles esportives, integrar-se i assumir responsabilitats.
- Disminueix la tendència a desenvolupar actituds agressives.
- Estimula el rendiment acadèmic.
- Ajuda a prendre consciència del cos i de la seva cura.
Quin és l'exercici ideal?
Fonamentalment els aeròbics que augmentin la resistència, millorin la força muscular i la flexibilitat, i que no suposin una sobrecàrrega osteomuscular per a evitar problemes en el desenvolupament. Detallem les activitats segons l'edat:
- Fins als 8 anys. Jocs, exercicis de psicomotricitat, coordinació i equilibri, exercicis de sentit del ritme i de l'espai. Marxar, saltar, grimpar, dansar.
- Des dels 8 als 12 anys. Exercicis que contribueixin al creixement i desenvolupament general, augmentant les activitats diàries, i desenvolupant les principals qualitats físiques (resistència, força i flexibilitat). Aquest període és molt bo per a aprendre la tècnica dels diferents esports.
- Entre els 12 i 14 anys. Augmentar l'entrenament de la tècnica de cada moviment esportiu i començar algun tipus de competició que mantingui la motivació a través del joc.
- A partir dels 14 anys. S'ha de començar l'entrenament més especialitzat, augmentant els volums de càrrega i entrenament en general.
Quant temps ha de fer-se?
Una recerca dirigida pel doctor John Reilly, professor en la Universitat de Glasgow i metge de l'Hospital Yorkhill (Regne Unit), va concloure que el més recomanable són sessions diàries d'almenys 60 minuts.
Consells i precaucions
- Abans d'iniciar qualsevol pràctica esportiva es recomana un examen mèdic per a avaluar la condició del nen o adolescent.
- Si el nen o adolescent està implicat en un esport competitiu, la revisió mèdica ha de ser anual i realitzada per especialistes en medicina esportiva.
- Han d'excloure's els esports que requereixin un ús excessiu de la força física.
- L'exercici ha de començar sempre de manera moderada, per a intensificar-se a poc a poc.
- Han d'estar hidratats, abans, durant i després de la pràctica esportiva.
- Els canvis d'actitud davant una activitat física rutinària (més cansament, augment de la dispnea o qualsevol anormalitat) ha de consultar-se amb el metge.
- Es desaconsellen les carreres de llarga distància abans de la maduresa.
- Els obesos han de realitzar un pla d'entrenament específic abans d'integrar-los en esports competitius.
- Els adolescents alts han de realitzar esports de competició no massa exigents per a atendre el seu desenvolupament muscular harmònic.
Com motivar-los a la pràctica esportiva?
L'equip d'investigadors de la Universitat de Michigan (els EUA), encapçalat per la fisiòloga Audrey Hazekamp, ofereix les següents recomanacions sobre aquest tema:
- Buscar activitats que li agradin al nen i exercicis relacionats amb elles.
- Que no sembli una cosa programada sinó jocs i activitats divertides.
- Plantejar activitats familiars que incloguin l'activitat física com a element central: patinatge, passejos amb bicicleta, rutes a peu.
Contraindicacions de la pràctica esportiva
Absolutes
Insuficiència renal, hepàtica, pulmonar, suprarenal i cardíaca; malalties infeccioses agudes mentre duren; malalties infeccioses cròniques; malalties metabòliques no controlades; hipertensió arterial de base orgànica; inflamacions del sistema musculoesquelètic; malalties que cursen amb astènia o fatiga muscular i les que pertorben l'equilibri o produeixen vertígens.
Relatives
Quant a la mena d'esport: retard del creixement i maduració; malalties hemorràgiques; hèrnies abdominals; antecedents de trauma cranial o intervenció quirúrgica sobre cap i columna; malaltia convulsiva no controlada; organomegàlia; absència d'un òrgan parell.
Quant al mitjà:
En l'aigua: dermopaties, otitis, sinusitis i conjuntivitis agudes.
En ambients calorosos: fibrosis quístiques, hipohidratacions secundàries a vòmits o diarrees, alteracions de l'aclimatació a la calor i obesitat important.
En ambients freds i secs: l'asma.
Comments